Avui presentem a Francesc Forcades que ens acompanyarà durant el Cubelles Noir.

Conegut com a Sedacrof, Francesc Forcades, va néixer a Barcelona l’any 1943. És escriptor i activista cultural.  Ja portava la poesia a dins. La seva mare va arribar a dir: “Aquest nen quan plora és un poema”. Autodidacta, als 12 anys guanyà el seu primer concurs de poesia, en un certamen de La Salle Comtal. Fa de rapsode i actua com a voluntari en asils i hospitals, i comença a escriure els seus propis guions.Com a aficionat fa teatre, sarsuela i de “xouman” fins aproximadament els 18 anys, sempre amb esquetxos i presentacions de collita pròpia. Amb el Centre Moral, guanya el premi anual de teatre d’aficionats, amb un dels seus xous, l’any 1958-59. I recita per primera vegada després de la Guerra Civil versos que precedeixen a “Cançó d’amor i de guerra”; cosa que fa que visiti les dependències policials. A la vegada, des dels 12 anys té engegada la fabriqueta de fer poemes.Fent el servei militar, a Cartagena, es distingeix per fundar un periòdic mural, el Escuadrón 25. Es casa i desapareix del món artístic, però ell continua fent poemes fins l’any 1989, en el qual, sent cofundador del Radio Sta. Maria de Palautordera, on fa de locutor, hi crea un programa de poesia.Va publicar Pensaments i paraules (1996-2001), Poetes de Puigcerdà (2007-2010), Jocs Florals del Rosselló (2011), Poetes de frontera (2001) i vuit volums de la seva sèrie poètica Sentiments barrejats d’un fruit de la postguerra: I (Poesia i imatge, 2000), II (2007), III (Sobre la dona i la religió, 2010), IV (Sobre Catalunya, 2011), V (Sobre l’amor, 2012), VI (Sobre el desamor, 2013), VII (Sobre l’esperança, 2014) i, finalment, el volum VIII, que ara presentem (Sobre la reflexió, 2015). La seva obra poètica ha rebut diversos guardons, entre els quals destaquen tres diplomes de mèrit al Certamen de Viladecans (2009-2011) i tres medalles als Jocs Florals del Rosselló (2011-2013). L’any 2015 va rebre el Premi Albera als Jocs Florals de la Ginesta d’Or, al Rosselló, màxima condecoració a la poesia en llengua catalana.

Sentiments barrejats d’un fruit de la Postguerra VIII. Sobre la reflexió.

«Com si fos un músic de jazz de la paraula, Sedacrof improvisa poemes sobre la vida i la mort, i els tortuosos viaranys de l’existència.»

Tal com diu l’autor del pròleg, Albert Calls i Xart, aquest és un llibre que no dóna respostes, sinó que amplifica les preguntes i ens ajuda a comprendre que el sentit de tot plegat, del que fem, està per damunt de tots nosaltres.

Autor: Sedacrof (Francesc Forcades)

Pròleg: Albert Calls i Xart

CD: Tingla2 (Toni Mercadal i Josep Feliu)

Editorial: Viena Edicions

Col·lecció: Poesia, 199

Pàgines: 104

Data d’aparició: 25 gener del 2016