Avui presentem a… Rafa Melero, que ens acompanyarà durant el Cubelles Noir, i la seva novel·la La penitència de l’alfil.
Rafa Melero Rojo va néixer a Barcelona, però va passar la infantesa a Lleida, fins que l’any 1995 va ingressar en el Cos dels Mossos d’Esquadra. D’ençà de llavors ha treballat en ciutats com Figueres, La Bisbal de l’Empordà, Lleida, L’Hospitalet de Llobregat i Terrassa, entre d’altres, i ha desenvolupat la seva trajectòria professional íntegrament dins la policia judicial, en grups com ara el d’Homicidis, Salut Pública o Delictes contra el Patrimoni. Aquesta és la seva segona novel·la, després de publicar l’exitosa La ira del Fènix en català i castellà.
El dia 6 de juny va sortir publicada la seva darrera novel·la Ful que representa un trencament amb les dues anteriors.
+info: http://rafamelero.blogspot.com.es/

Un principi indiscutible dels escacs és que només es perd quan el rei queda ofegat, quan ja no té cap més sortida; però hi ha partides que s’allarguen tant com una vida, i en aquest cas t’has d’oblidar de perdre i concentrar-te en l’esperança.
I a això s’aferren dos homes: el sergent dels Mossos d’Esquadra, en Xavi Masip, i l’inspector jubilat del Cos Nacional de Policia, l’Alejandro Arralongo, que segueix obsessionat en caçar un assassí que actua cada deu anys i que per allà on passa només deixa un rastre de cadàvers i moltes preguntes sense resposta. De vegades, un policia es pot arribar a prendre els casos com una cosa personal, i per a l’inspector Arralongo, aquesta és molt més que una simple investigació sense resoldre. Intentar atrapar aquest assassí significa encarar els seus propis dimonis, sabent que aquests el poden destruir.
En aquest joc pervers de sang i pistes, i en un tauler tan gran com Madrid i Barcelona, els dos investigadors hauran de resistir les maniobres d’un psicòpata, amb una defensa heroica i sense rendir-se mai, sabent que al final, fins i tot, la més accessòria de les fitxes pot resultar decisiva.
En els escacs, com en la vida, no hi ha una única solució, perquè no existeix només un sol problema. I, a més, amb la simple lògica no n’hi ha prou. En cada detall, en cada peça pot haver la salvació i el càstig, i també la seva penitència.
